La lletra lligada és i ha estat motiu de debat en relació a les avantatges o els inconvenients que pot suposar per al procés de lecto-escriptura o, si ho preferiu, per al procés d’aprendre a llegir i a escriure.

N’hi ha que pensen que aquest tipus de lletra ha de desaparèixer perquè no la trobem en el nostre entorn i, per tant, no és significativa per als nens i les nenes.

D’altres opinen que és absurd el seu aprenentatge perquè no és la lletra que utilitzen els adults. En base a aquesta darrera afirmació les persones que encara escrivim en lletra lligada no seríem persones adultes, tot i que quan escrivim ens puguin dir que fem “bona lletra”.

Sovint s’ha escrit que l’ús de la lletra lligada alenteix l’escriptura o que és causa de la mala lletra, però no penso que siguin arguments de pes ni considero que es pugui parlar de relacions causa – efecte. 

Normalment les opinions en contra s’associen amb la cal·ligrafia o amb la dificultat que suposa. La lletra lligada hauria de ser molt més que cal·ligrafia i la dificultat que suposa no hauria de ser negativa perquè l’aprenentatge ha d’anar lligat a l’esforç. 

Als qui pensen que aquest tipus de lletra s’hauria d’eliminar perquè ja hi ha l’ordinador o perquè està passada de moda els diria si pensen que les biblioteques s’haurien de tancar pel mateix motiu.

Per una banda, cal dir que la lletra lligada ben feta no resta rapidesa a l’escriptura, més aviat al contrari doncs escriure sense aixecar el llapis i seguint un ordre pot resultar més ràpid que aixecar la mà per escriure la lletra següent. Per altra banda aquest tipus de lletra també ajuda a exercitar la destresa manual fina lligada al desenvolupament motriu dels infants.

Tanmateix, m’agradaria dir que l’objectiu no hauria de centrar-se exclusivament al voltant del millor tipus de lletra, sinó que ambdues, de pal i lligada, haurien de ser complementàries perquè contribueixen al desenvolupament global dels infants.

Més enllà dels debats, per a l’aprenentatge de la lectoescriptura hauríem de pensar que allò que és més important no és tant el tipus de lletra, sinó el mètode que s’utilitzi per aprendre a llegir i a escriure.

Dra. M. Teresa Fuertes
Professora de la facultat de Ciències de l’educació
Universitat Internacional de Catalunya